Temps d'amnistia : les manifestacions de l'1 i el 8 de febrer de 1976 a Barcelona
Ballester, David

Barcelona : Edicions 62, 2001
ISBN 9788429748406

David Ballester i Manel Risques analitzen en aquesta obra les causes i les conseqüències de les manifestacions multitudinàries de l'1 i el 8 de febrer de 1976, quan als carrers de Barcelona es reclamà àmpliament la democràcia amb crits de Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia! Així, de manera rigorosa i documentada, el llibre aporta informació sobre un capítol destacat de la història recent d'Espanya, que evidencià el gran suport de l'oposició - malgrat la violència policial que s'emprà per a dissuadir les masses-i la pressió social per a avançar en el procés de transició cap a la democràcia.

El Socialismo catalán y su particular presencia ante el TOP
Ballester, David

En: "Resistencia ordinaria" : La militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público (1963 - 1977) / Javier Tébar (Ed.). València : Publicacions de la Universitat de València, 2012. p. 169-178

Durant la major dels anys d'actuació del TOP, el dividit socialisme català del moment tenia una presència marginal o bé testimonial en el teixit social del país. Comptava amb una escassa militància i, enfrontades les diverses opcions que el representaven, no seria en cap moment un objectiu fonamental per a l'aparell repressiu del règim. Al respecte, l'autor considera que s'ha de tenir en compte que a finals de 1958 s'havia produït l'última gran "caiguda" del socialisme espanyol durant el franquisme, que també va afectar la militància catalana. Un fet que acabaria tenint conseqüències a mig termini, decisives en l'avenir de les organitzacions socialistes de Catalunya. Durant el període comprès entre 1963 i 1977, l'evolució del socialisme català va estar marcada per tres aspectes fonamentals. En primer lloc, l'emanat de l'esmentada "caiguda" de 1958, que acabaria sent fonamental en la ruptura pronunciada en les files de la Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT) el 1962, en la qual fins aquell moment havien conviscut les sigles que en l'àmbit polític es disputaven la supremacia en terres catalanes: les del Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i la Federació Socialista de Catalunya (FSC). En segon lloc, la crisi Reventós-Pallach de 1966, que va significar el trencament del Moviment. I, en tercer lloc, la clarificació a nivell de sigles que es va produir a les acaballes del franquisme i durant els últims mesos d'actuació del TOP.